- Hola senyor Hipócrit, perquè m'has convocat avui aqui?
- Volia comentarli sobre una cosa que a tots ens envolta bon home Pigmeu: La passió.
- I diguem, que li ocòrre a la passió?
- Tots ens movem grácies a ella, es la força que ens impulsa, doncs la passió es amor per el que fas.
- Cert.
- Llavors, tot èsser viu té passió, doncs es guía per l'amor cap a coses que ell vol. És la força que ens enamora, la que ens dona voluntat, la que ens dona vocació i compromís.
- Molt cert Hipócrit. Llavors podem dir que tot el que ens rodeja té passió?
- Si, doncs la passió és el impuls que ens porta a mouren's.
- Llavors les pedres i les plantes tenen passió?
- Si. Tenen moviment i característiques que fan generar passió a altres coses, com es el cas del creixement dels arbres, que creixen en sentit del que els hi comporta la vida com es el Sol o l'aigua, i en el cas de les pedres la propia gravetat que genera un sol átom de matéria.
- Llavors, podem dir que la matèria té passió?
- La passió es vida. La passió genera moviment, sigui propi o d'un altre interactuant. La passió es motor, la passió es tot lo que no es veu, la passió és electromagnetisme.
- Llavors, la passió es el llenguatge de Déu?
- Si, jove Pigmeu, veig que ho vas entenent.
- Llavors, tot acte meu comporta que l'estigui fent passionalment, encara que sigui a desgana?
- Tot acte té passió de per mig, sinó no podria ser acte, doncs tot el que es mou té un per que, i aquest per que és passió, desig per algo més gran, encara que el desig no sigui nostre.
- I diguem llavors Hipócrit, no existeix cap acte sense passió?
- No, la passió és la que genera el moviment, i només la matéria genera moviment. Sinó tinguessim passió, o sigui un motor, un impuls cap a fer algo, seriem buit, espai on no hi ha rés, que només és traspasable per altra matèria.
- Llavors, la matèria està viva? Doncs té passió, i tu m'estas fent veure que la passió es tracta del motor de la vida.
- Aqui és on et volia fer arribar, oh, jove Pigmeu. La vida és el moviment, és el que es mou sol, i per tant la matèria té vida. Però no vida en el sentit biológic de la paraula, sinó vida mágica.
- Llavors, qué és la magia a la que et refereixes amb aquest incís?
- La magia és lo indescriptible, lo que es mou sol sense que nosaltres poguem apreciar, la magia no té motiu a ulls nuus, però per que no es pot veure, però ja et dic, tot te un orígen, una causa, i aquesta esta guardada al fons de tota la seva passió en el que esta fent el subjecte del nostre estudi, sigui vida o no. Aquesta magia és l'objectiu del nostre interès, del nostre coneixement, aprendre-la, doncs nosaltres, els humans, com tot èsser o matèria, tenim un objectiu comú, arribar al coneixement suprem: el que coneix el principi i el final de les coses que ocòrren, i això ho fem durant tota la nostra vida, però sobretot ocòrre quan ens hem d'adaptar cap a una situació, sigui per bé o per mal. En el casos que sentim el mal i ens tinguem que adaptar veurem més clarament el que m'estic referint, doncs com ens hem de adaptar, ens sorgiran dubtes existencials, els per ques de la nostra vida, i els camins que volem seguir, doncs el temps és finit, i tenim molt que aprendre en aquest curt periode en aquest cosmos inmens.
- Llavors, el objectiu últim és conèixer, o sigui, aprendre?
- Si jove Pigmeu. Es tractaria de una cosa que no podem evitar fer mentres tinguem consciencia, és innat.
- Moltes gràcies Hipócrit, bona reflexió.
0 Comentarios
- Que li porta a pensar que tots som èssers racionals i no irracionals, senyor Hipócrit?
· Potser que tot té un orígen, una causa, un motiu. Tot acte, al meu semblar, té de una o més d'una imatges de possibles consequencies que provocaria actuar de la manera en que estem pensant, per que abans de pensar-ho ho hem observat i intuit en base a la observació i la teorització de raons del per que. - Però amb això pots dir que tot té un orígen? Es veritat que tot té un sentit? · Com ja t'he comentat, en vers a la meva opinió merament observativa, tot té un orígen, una causa, un motiu. Aquesta causa normalment esta enfocada en vers a el desig de com t'agradaria veure el món d'aquella manera que teoritzes en la teva utopía mental. L'orígen es tractaria de l'amor que tens cap a una situació, que es traduiria en l'amor a unes característiques, estar embruixat per seguir uns patrons que t'agraden involuntariament, per que al teu conjunt inconscient esta enamorat d'aquelles conjuracions, rimas que tenen sentit per a tu. - Llavors l'amor es importantíssim per jutjar els actes desde la moral, per que és el que li dona significat, l'amor inconscient, no? · Pot ser, però jo crec que l'amor té un orígen, que es forma durant la estáncia de tot el transcurs de la vida, però els patrons del cánon amóric es deuen crear durant la infancia i la adolescencia, els gustos i les aficions. Això no descarta que en l'estat d'adult no es crein noves maneres de veure els actes, sino que les maneres de veure com es creen ja les hem creat. - Llavors vols dir que el meu cánon el vaig formar i l'estic formant? · Només dic que el cánon, com en diem, el anem formant en vers al passat, a les experiencies viscudes, que són les observacions que ens guien alhora de observar de nou. O sigui, que observem en vers dels punts de vista observats, i en base a aquests podem observar. - Interessant reflexió Hipócrit. · Només et faig generalitzar lo aparentment obvi per que tu més endevant ho puguis obviar jove Pigmeu, ja, ja, ja. - Senyor Hipócrit, bon dia. Segueix dilemejant amb el seu conjunt de pensaments d'encerclar lo aparentment irracional?
· Oi tant ! Ni ho dubtis, per que jo considero que si ocórre un acte ha de ser degut a alguna causa o motiu, cosa que fa passar-ho del plà irracional al racional, doncs en el fons té un motiu. - Llavors tota la naturalesa és racional? · Ja ho crec senyor Pigmeu. Lo més racional als ulls de la observació realment seria lo més irracional, i en això estic fent referència al amor, no es desfasi amic meu. - L'amor es tractaria de lo més irracional? · No, pel contrari seri lo més racional, doncs es tractaria de imantar tot un conjunt de necessitats aparentment innocues però en el fons interrelacionades, reals i vitals, que als ulls de qualsevol resulten tan complexes que realment denoten tants motius darrere que som incapaços de descriure'ls amb tant sols un discurs. - Llavors quiin seria per vostè l'amor idoni? · Per el meu punt de vista l'amor entre pols oposats de gustos. Sembla controversial, però si és durader pot generar més tópics de debat i com a efecte més riquesa cultural entre ambdós copartíceps, sempre i quan ambdós estiguin disposats a escoltar i entendre la opinió de l'altre. - Però perquè? No es necessitarien uns mínims de compenetració com ara el respecte mutu? · Ja ho crec que sí . El respecte, el judici de la lógica i de lo aparentment evident estarien en el grup de requisits per el debat, la moralitat dels actes és innegable. - Perquè la moral ha de ser innegable ? · Degut a que el discurs de lo estrictament bó i lo dolent hauria de ser el focus de discussió, això ja t'ho ensenyarà la vida jove Pigmeu, doncs es tracta de la moneda amb que s'et paga el teu transcurs vital, amb l'aprenentatge de judicis morals de actes mundans. - Li busques una moralitat a tot, o realment la té ? · Tot té una moralitat, doncs per que sigui bé particular o bé comú, però tot té una bondat de millora cap a un aspecte, encara que ens estiguem referint a un acte dolent als nostres ulls, el fas per algun motiu, per millorar una situació o per vici, i d'això no en tinc pas dubte. - Llavors lo dolent a ulls cecs podria ser bó a ulls oberts i viceversa ? · Sempre tot té una cara bona i una de dolenta, però això es mera perspectiva al contrastar els actes amb la experiència, cosa que fem constantment. Lo idílic estaria en buscar un acte que no tingues ni bondat ni maldat, i això només ho pot fer un innoncent en la seva causa. Doncs la innocencia comporta aprenentatge, i amb això justificacions. La cosa seria en fer bondat innocent, així potser aprendries els límits de la bondat. - Senyor Hipócrit que desitja aquesta vegada?
· Una mica d'hospitalitat terrenal cap els meus. Diners, hostatge, fama, menjar i aigua. - A qui es refereix amb els ''seus''? Els que demanen han de donar també, i no oblidi els modals que comporta la bondat. · L'hospitalitat cap a la meva família, encara que jo només mantindré els meus vincles modals dignes amb qui pugui fins que la paciència s'hem acabi amb el tipus de rialles injustes cap al meu raciocini. La bondat cap als incultes és un genere tonto pel predomini de la ineptitud. - Per què la seva família mereix el que altres desmereixen com a ineptes des del seu punt de vista? Crec que potser no l'entenen o no el volen entendre. · És fins on m'arriba la sang com a poder sentimental d'esperança, els braços al final hem pesarien massa com per aguantar la pluralitat dels que no volen agermanar-se cap a les meves voluntats conjuntes i utòpiques d'un món pluralista. - Però aixo que em comenta son els modals de bondat. Fins a quin punt ajudaries als necis per voluntat a les teves idees? · Fins el punt de trencar els esquemes del respecte cap a mi o cap a la meva família. Tindria que transferir el poder cap a institucions més grans i entrenades Pigmeu, al menys elles tenen experiència suposadament amb el tòpic. - Però amic meu, és vostè qui té el control de la seva influéncia, encara que no sigui la del ordre, per què no voldrà governar a tothom, no? · No és això, és el fet de representar les meves ombres a persones que tenen els ulls tancats com a ineptitud voluntaria cal cap i a la fí. I més amb el meu temps, ja que sa valia es d'or. - Senyor bonhome, representar-ho ja ho sap, però ha pensat en la lógica hipocrática i el seu nexe atemporal? Suposo qye s'ha de se útil, encara que els crèduls s'hen aprofitin, els actes i les paraules perduren, però només toques els que arriben al cor metafóric i això és el que s'utilitzarà al menys en el cas de l'amor, algo tant important. · El problema com sempre és el temps i les possibles conseqüències, no vull presentar-me com un il·lustre innocent somiador, prefereixo ser un humil jugador, serio, precís i poder controlar la passionalitat del meu ser mitjançant l'ego. - Tancar-te en banda, l'instint per racionalitzar el joc de l'existència, ser serio o humà. Només es veure quimeres on les esta creant vostè, limitis a viure-les i fluïr amb elles, total són criatures fantástiques. XXIII (El rajolí de pluja)
Quantró durment que gires amb el vent transparència innocua de cristalls reflectents, portes tu el pas del temps? O el reflexe dels eterns Bohemi somiador causa por d'estupor força causa efecte del caminant reflector Tant imant i tant deliri que el sucidi no es un cant sino restes de l'infern fet fang, dolç infant. Vols argila o de suicida de pensaments representant immanents d'informació própia o d'altres ments, pur argent. Qui diria que al dia que plogués del no res sortiria llum valent caminant d'extranys pacients d'infernals estupefaents. Els vicis són chuts(chutes - com el d’adrenalina, directes) que apareixen al repetir unes instàncies, normalment relacionats amb la visió de moltes vegades la mateixa instància repetida en el mateix moment del temps (inclús en la emoció entesa per a copiar - establir patró) relacionada directament amb la emoció o inclús amb la discussió de les suposades emocions que genera una conducta.
Això fa que en els moments on la nostra supervivéncia depengui d’algun propósit relacionat inconscientment amb instàncies d’un patró ens surti el desig de complir amb el rol del patró volguent reafirmar la emoció que en cert moment ens va aparèixer mitjançant una hipotética estabilitat mental on s’estabilitza les emocions per establir un sentiment (justificació de les emocions). Els instints primàris (patrons que més fácilment s’ens generen) són portats per la conjugació d’instàncies molt repetides (estables) i s’ens generen al no tenir propósits viables racionalment per motiu X (nervis, no saber en que pensar, por, etc). Normalment s’ignoren per que interfereixen amb altres propósits viables però arriscats (indecisió - imprevisible veure en totes les variables) d’utilitat. El fet que diferència un vici d’una acció normal és que el vici no té utilitat práctica, només sentiment(justificació) i no propósits a llarg termini (tancat en un sentiment del passat inútil pel futur). ___________________________________________________________________________ VIA INOCÈNCIA (Irracionalitat, impotència i conformisme ---> constant adaptació-imprevisible) copia justificació conjuació Carácter Emoció ----------> Sensació ------------> Complexes -------------> Sentiment prejudicis d’informació Carácter (preceptes) VIA CONEIXENÇA (Racionalitat, impotència però capacitat mitjançant estratégies [inconformisme] ---> Anhel d’estabilitat per mitjà del propósit) ---> Interès de repetir instàncies i generar emocions per mitjà dels propósits (vicis constants) Esquema sobre l’actuació ‘’respecte algo’’ -Les emocions i els instints (anotacions lúcides) (11/07/2016)
Les emocions són indicadors dels instints primáris d’un ser, aquests estan relacionats per la cópia de instàncies repetides (estables mentalment) en quan a significat i semblants en quant a simbologia (identificació d’instàncies). Emocions primàries: emocions més visualitzades i per tant més presents a la ment a l’hora d’actuar. per exemple: Somriure ---> indica felicitat felicitat vol dir estabilitat pel bé. El fet que la felicitat estigui en caire estable vol dir que no és una emoció, sinó un sentiment, que perdura permanentment mentres tingui significat, per tant es podria considerar un indicador de sentiment. Indicadors de sentiments: Els sentiments són els desitjos inconscients i parcialment conscients en el llenguatge dels sentiments (patrons de conéixer) que estan lligats a la copia de sensacions mitjançant la interpol·lació de hipotétics complexes conjugats per aconseguir una o més finalitats conscients o inconscients. La cosa es que per haver-les vist (les finalitats possibles) ets capaç de copiar-les desde la inocència mitjaçant la conjugació de diferents propósits o simplement generar les finalitats per l’improvisació experimental propósitaria per aconseguir finalitats inocents (actuar irracionalment conscient). La racionalitat s’utilitza per acomplexar i informar per mitjà del coneixement, els medis per veure tots els propósits capaços. Per incloure en nostra persona un atribut tindrem que escollir un patró conductual (estable) i actuar-hi respecte per una finalitat (el bé es irracional però estable). A partir de seguir amb dit patró generem una conducta (preceptes per actuar respecte de l’entorn) mitjançant justificacions de les accions fetes i acomplexem la conducta mitjançant les emocions i incloent-hi sentiments, i d’aqui es generen els complexes (mitjançant la conjugació dels preceptes i les informacions d’instancies en front els propósits). Això fa que transformem el conjunt d’instancies conjugades que ens han transmés certes emocions per a crear un sentiment respecte dita situació (patró própi - rol). El sentiment passa a ser un patró inconscient d’actuació respecte unes instàncies repetides a la història de la persona (memòria) en front a les emocions i instancies relacionades cap al sentiment (suposadament estable). - Per que ets com ets i no d'una altra manera?
# Perquè m'he banyat a les pròpies temes de la forja. - Que dius, estàs penjat. # Que he volgut aprendre escoltant i practicant seguint l'ordre dels reflexes, i algo, només d'algo he après. Just aprop d'aquest seguit de viatjes propositàris del meu ego cap al meu rol al destí només en perduraran la memòria, el sentit i la noció com a tothom perquè es el meu credo o fe, i només allò que hagi treballat amb sentiment tindrà valor en el futur pròpi. - Per que t'hi rebusques tant? Només són un conjunt d'instàncies de la vida, el no res, jo visc i tu et tractes d'un conjunt de instàncies propòsitaries capa una emoció complerta, ets insà a l'hora d'enrabassar-te tant en el conjunt. #Només cerco els patrons per despentinar-los siguin actius, passius o de per si de cas. - Sembla que estas boig. # Boig es el que no es vol que s'entengui i no extendre a forçar el cap a pensar més. - Segur que estas en la compulsivitat del eco. Semi-psicòpata? #Per què dilemeijes tant si sóc una persona tant sana com tu, lo únic que jo prefereixo tots els gustos i això em fa ser diferent a tú, realment creus que estas parlant amb un monstre? - Si ho descodifiques tot podràs jugar amb el meu sentit comú i el dels demés, per tant et convertiries en monstre. # Monstre és el que es guia per bojería absurda e inútil (no utilitarista en versió de grup) lo únic que un boig fa mal veritablement per plaer controversialment i sistemàticament, i el cansansci es pur eco teu. - Llavors si sóc un egòlatra sóc un boig? # Depenent de la distància que et trobis del riu de la hipocresia col·lectiva i les accions que facis al bosc de les mil i una brises de la opinió aliena. - Però llavors si consumeixo coses fora dels estàndards socialment acceptats estic fent el mal? # Depenent de com ho miris i ho medeixis amb el seny. - En el cas de que hi haguessin efectes secundaris i terciaris com els diners, la família o les relacions interpersonals que hauria de fer el jo amb negativitat que hauria de fer? # valorar i jutjar la preferència de les seus efectes i dels records com a espectres de la memòria, això és decisió teva, però hauràs de assumir les conseqüències de dites accions i aguantar el remordiment, perquè el cap i a la fi la teva innocent sinceritat ha triat l'acció i el teu focus de rol. Tolera i viu. - I com ho puc fer per estar més segur i tenir més possibilitats de ser feliç al meu rol? # Tot es basa en la precisió de la hipocresia com a falsa cresta del ego i el respecte d'un cap a un altre. Per això tens que superar els murs del "Que hi ha" i el "Que duren" passant per la veritat sincera i innocent d'un acte noble i magnànim del que no t'en pots amagar. Però per sort si t'equivoques sempre pots tornar a probar, la decisió es segueix mantenint teva. - Ets un supraparanoic, jo m'abstenc a les cadenes del meu ego rutinàri. # D'acord, ho respecto, la opinió s'ha d'acomplexar i es necessiten medis. Tu els crearàs generalitzant amb els teus sentits i ho faràs bé, lo únic que nomes els modals més complexes passaran al futur. - Per que ho hauria de fer, acomplexar les coses amb lo senzilles que són dic? #És aprenentatge instintiu, perquè som animals i tenim sensacions i sentiments que perduren en la memòria. Al fer un pas més endavant has de mirar les petjades del camí encara que la mar les esborri i el vent les modeli, tu ets tu i jo sóc jo, i al final la brisa indicarà el camí correcte. Els humans com a sers, han arribat al punt de que tot el seu mecanisme adaptatiu desde la seva infancia estigui basat en un model de societat complex, arribant a organitzar-se amb la semblança d’un ecosistema.
Que ocòrre? Els nouvinguts són educats amb els patrons conductuals de la societat (veure estándars) enfocats desde els tutors o pares, que són la figura autoritária guia de aquests caminants pel passatge de la vida, i l’únic que els hi dona la autoria és el fet de passar més temps i no caure en els preceptes de la societat de devaluar-los, es més ells busquen imposar-se perque tu els aprecis com a valuosos, degut a que són estables a la teva vida i voluntat (seguretat - estable). A partir d’aqui és on els nouvinguts creen els complexes de personalitat, mitjançant la cópia de conductes (improvisant amb teories hipotétiques), instancies (gests i vicis irracionals des del punt de vista de l’esponja - el nouvingut com a esponja de ‘’coneixement’’-), i amb el temps aprenen a justificar el seu comportament per mitjà de la memòria d’instàncies. Llavors cada dia anira incorporant noves informacions en forma de conceptes, accions(minúscules normalment) que aniran moldejant dit rol, normalment impulsades per les emocions i els preceptes que tinguem respecte ells juntament amb la seva identificació d’instancies memoritzades(que pot ser diferent - estándars diferents) i el seu valor vital inconscient (com actuem respecte elles inconscientment de manera instintiva). El bé com a símbol d'estabilitat La contrahipocresía: es tracta de mantenir tots els punts de vista desde un angle de perspectiva en tercera persona per a llavors fer l’análisis racional (amb arguments) de per que no o per que si, però al fer-ho caus en la ‘’transpapel·lació’’ de propósits on la finalitat es arribar a la neutralitat vital (algo semblant a la matéria, que simplement flueix en base a propósits que ni coneix - Inocència[atribut positiu] ) La generositat: com a actuar respecte algo sense cap finalitat que exigeixis mentalment que sigui estable. (No t’espantis amb els malínterprets, la vertadera no demana de reconeixement, simplement de sacrifici per una causa, que és la estabilitat). Estándars: Lo que és socialment correcte, la racionalitat ( l’instint degut a complexes -> acomplexar l’instint). |
Categorías
Todo
AutorHipócrito Páginas de la webArchivos
Marzo 2022
|