Les emocions són indicadors dels instints primáris d’un ser, aquests estan relacionats per la cópia de instàncies repetides (estables mentalment) en quan a significat i semblants en quant a simbologia (identificació d’instàncies).
Emocions primàries: emocions més visualitzades i per tant més presents a la ment a l’hora d’actuar. per exemple:
Somriure ---> indica felicitat
felicitat vol dir estabilitat pel bé. El fet que la felicitat estigui en caire estable vol dir que no és una emoció, sinó un sentiment, que perdura permanentment mentres tingui significat, per tant es podria considerar un indicador de sentiment.
Indicadors de sentiments: Els sentiments són els desitjos inconscients i parcialment conscients en el llenguatge dels sentiments (patrons de conéixer) que estan lligats a la copia de sensacions mitjançant la interpol·lació de hipotétics complexes conjugats per aconseguir una o més finalitats conscients o inconscients. La cosa es que per haver-les vist (les finalitats possibles) ets capaç de copiar-les desde la inocència mitjaçant la conjugació de diferents propósits o simplement generar les finalitats per l’improvisació experimental propósitaria per aconseguir finalitats inocents (actuar irracionalment conscient).
La racionalitat s’utilitza per acomplexar i informar per mitjà del coneixement, els medis per veure tots els propósits capaços.
Per incloure en nostra persona un atribut tindrem que escollir un patró conductual (estable) i actuar-hi respecte per una finalitat (el bé es irracional però estable). A partir de seguir amb dit patró generem una conducta (preceptes per actuar respecte de l’entorn) mitjançant justificacions de les accions fetes i acomplexem la conducta mitjançant les emocions i incloent-hi sentiments, i d’aqui es generen els complexes (mitjançant la conjugació dels preceptes i les informacions d’instancies en front els propósits). Això fa que transformem el conjunt d’instancies conjugades que ens han transmés certes emocions per a crear un sentiment respecte dita situació (patró própi - rol). El sentiment passa a ser un patró inconscient d’actuació respecte unes instàncies repetides a la història de la persona (memòria) en front a les emocions i instancies relacionades cap al sentiment (suposadament estable).