Que ocòrre?
Els nouvinguts són educats amb els patrons conductuals de la societat (veure estándars) enfocats desde els tutors o pares, que són la figura autoritária guia de aquests caminants pel passatge de la vida, i l’únic que els hi dona la autoria és el fet de passar més temps i no caure en els preceptes de la societat de devaluar-los, es més ells busquen imposar-se perque tu els aprecis com a valuosos, degut a que són estables a la teva vida i voluntat (seguretat - estable).
A partir d’aqui és on els nouvinguts creen els complexes de personalitat, mitjançant la cópia de conductes (improvisant amb teories hipotétiques), instancies (gests i vicis irracionals des del punt de vista de l’esponja - el nouvingut com a esponja de ‘’coneixement’’-), i amb el temps aprenen a justificar el seu comportament per mitjà de la memòria d’instàncies.
Llavors cada dia anira incorporant noves informacions en forma de conceptes, accions(minúscules normalment) que aniran moldejant dit rol, normalment impulsades per les emocions i els preceptes que tinguem respecte ells juntament amb la seva identificació d’instancies memoritzades(que pot ser diferent - estándars diferents) i el seu valor vital inconscient (com actuem respecte elles inconscientment de manera instintiva).
El bé com a símbol d'estabilitat
La contrahipocresía: es tracta de mantenir tots els punts de vista desde un angle de perspectiva en tercera persona per a llavors fer l’análisis racional (amb arguments) de per que no o per que si, però al fer-ho caus en la ‘’transpapel·lació’’ de propósits on la finalitat es arribar a la neutralitat vital (algo semblant a la matéria, que simplement flueix en base a propósits que ni coneix - Inocència[atribut positiu] )
La generositat: com a actuar respecte algo sense cap finalitat que exigeixis mentalment que sigui estable. (No t’espantis amb els malínterprets, la vertadera no demana de reconeixement, simplement de sacrifici per una causa, que és la estabilitat).
Estándars: Lo que és socialment correcte, la racionalitat ( l’instint degut a complexes -> acomplexar l’instint).