- Hola senyor Hipócrit, perquè m'has convocat avui aqui?
- Volia comentarli sobre una cosa que a tots ens envolta bon home Pigmeu: La passió.
- I diguem, que li ocòrre a la passió?
- Tots ens movem grácies a ella, es la força que ens impulsa, doncs la passió es amor per el que fas.
- Cert.
- Llavors, tot èsser viu té passió, doncs es guía per l'amor cap a coses que ell vol. És la força que ens enamora, la que ens dona voluntat, la que ens dona vocació i compromís.
- Molt cert Hipócrit. Llavors podem dir que tot el que ens rodeja té passió?
- Si, doncs la passió és el impuls que ens porta a mouren's.
- Llavors les pedres i les plantes tenen passió?
- Si. Tenen moviment i característiques que fan generar passió a altres coses, com es el cas del creixement dels arbres, que creixen en sentit del que els hi comporta la vida com es el Sol o l'aigua, i en el cas de les pedres la propia gravetat que genera un sol átom de matéria.
- Llavors, podem dir que la matèria té passió?
- La passió es vida. La passió genera moviment, sigui propi o d'un altre interactuant. La passió es motor, la passió es tot lo que no es veu, la passió és electromagnetisme.
- Llavors, la passió es el llenguatge de Déu?
- Si, jove Pigmeu, veig que ho vas entenent.
- Llavors, tot acte meu comporta que l'estigui fent passionalment, encara que sigui a desgana?
- Tot acte té passió de per mig, sinó no podria ser acte, doncs tot el que es mou té un per que, i aquest per que és passió, desig per algo més gran, encara que el desig no sigui nostre.
- I diguem llavors Hipócrit, no existeix cap acte sense passió?
- No, la passió és la que genera el moviment, i només la matéria genera moviment. Sinó tinguessim passió, o sigui un motor, un impuls cap a fer algo, seriem buit, espai on no hi ha rés, que només és traspasable per altra matèria.
- Llavors, la matèria està viva? Doncs té passió, i tu m'estas fent veure que la passió es tracta del motor de la vida.
- Aqui és on et volia fer arribar, oh, jove Pigmeu. La vida és el moviment, és el que es mou sol, i per tant la matèria té vida. Però no vida en el sentit biológic de la paraula, sinó vida mágica.
- Llavors, qué és la magia a la que et refereixes amb aquest incís?
- La magia és lo indescriptible, lo que es mou sol sense que nosaltres poguem apreciar, la magia no té motiu a ulls nuus, però per que no es pot veure, però ja et dic, tot te un orígen, una causa, i aquesta esta guardada al fons de tota la seva passió en el que esta fent el subjecte del nostre estudi, sigui vida o no. Aquesta magia és l'objectiu del nostre interès, del nostre coneixement, aprendre-la, doncs nosaltres, els humans, com tot èsser o matèria, tenim un objectiu comú, arribar al coneixement suprem: el que coneix el principi i el final de les coses que ocòrren, i això ho fem durant tota la nostra vida, però sobretot ocòrre quan ens hem d'adaptar cap a una situació, sigui per bé o per mal. En el casos que sentim el mal i ens tinguem que adaptar veurem més clarament el que m'estic referint, doncs com ens hem de adaptar, ens sorgiran dubtes existencials, els per ques de la nostra vida, i els camins que volem seguir, doncs el temps és finit, i tenim molt que aprendre en aquest curt periode en aquest cosmos inmens.
- Llavors, el objectiu últim és conèixer, o sigui, aprendre?
- Si jove Pigmeu. Es tractaria de una cosa que no podem evitar fer mentres tinguem consciencia, és innat.
- Moltes gràcies Hipócrit, bona reflexió.
0 Comentarios
Deja una respuesta. |
Categorías
Todo
AutorHipócrito Páginas de la webArchivos
Marzo 2022
|