· Oi tant ! Ni ho dubtis, per que jo considero que si ocórre un acte ha de ser degut a alguna causa o motiu, cosa que fa passar-ho del plà irracional al racional, doncs en el fons té un motiu.
- Llavors tota la naturalesa és racional?
· Ja ho crec senyor Pigmeu. Lo més racional als ulls de la observació realment seria lo més irracional, i en això estic fent referència al amor, no es desfasi amic meu.
- L'amor es tractaria de lo més irracional?
· No, pel contrari seri lo més racional, doncs es tractaria de imantar tot un conjunt de necessitats aparentment innocues però en el fons interrelacionades, reals i vitals, que als ulls de qualsevol resulten tan complexes que realment denoten tants motius darrere que som incapaços de descriure'ls amb tant sols un discurs.
- Llavors quiin seria per vostè l'amor idoni?
· Per el meu punt de vista l'amor entre pols oposats de gustos. Sembla controversial, però si és durader pot generar més tópics de debat i com a efecte més riquesa cultural entre ambdós copartíceps, sempre i quan ambdós estiguin disposats a escoltar i entendre la opinió de l'altre.
- Però perquè? No es necessitarien uns mínims de compenetració com ara el respecte mutu?
· Ja ho crec que sí . El respecte, el judici de la lógica i de lo aparentment evident estarien en el grup de requisits per el debat, la moralitat dels actes és innegable.
- Perquè la moral ha de ser innegable ?
· Degut a que el discurs de lo estrictament bó i lo dolent hauria de ser el focus de discussió, això ja t'ho ensenyarà la vida jove Pigmeu, doncs es tracta de la moneda amb que s'et paga el teu transcurs vital, amb l'aprenentatge de judicis morals de actes mundans.
- Li busques una moralitat a tot, o realment la té ?
· Tot té una moralitat, doncs per que sigui bé particular o bé comú, però tot té una bondat de millora cap a un aspecte, encara que ens estiguem referint a un acte dolent als nostres ulls, el fas per algun motiu, per millorar una situació o per vici, i d'això no en tinc pas dubte.
- Llavors lo dolent a ulls cecs podria ser bó a ulls oberts i viceversa ?
· Sempre tot té una cara bona i una de dolenta, però això es mera perspectiva al contrastar els actes amb la experiència, cosa que fem constantment. Lo idílic estaria en buscar un acte que no tingues ni bondat ni maldat, i això només ho pot fer un innoncent en la seva causa. Doncs la innocencia comporta aprenentatge, i amb això justificacions. La cosa seria en fer bondat innocent, així potser aprendries els límits de la bondat.