Redonda,
perfecta.
Infinitos ángulos
en línea recta,
infinitas acciones
que proyecta.
Líder del azar,
pecados mundanos
de la vanidad.
Oh tu redonda esférica
liberanos de tu orden,
tenaz, sin opciones
capitana del andén.
Que sería de ti
y de tu legislatura
si hubiera un mundo de paz
sin muerte prematura.
Todo sería rutina,
una vil locura.
LXVIII
Se que lluny de mi estas
i per això tenim que rimar a soles
però no es pas el que desitjaria
doncs jo per tu ho canviaria.
Canviaria per bé,
per mantenir aquest amor
per què totes aquestes síl·labes
tinguin perfecte so.
Els arbres no podran amagar
l'amor platónic que vaig idear
si no mil i una cosas per dir-te
abans d'abandonar i abstenir-me.
Deixa'm amb tu compartir
tot aquest amor que vol fluïr
però pensa que encara aixì
si tu no vols
el teu camí deixare d'obstruir
i deixar que el camí de la teva vida
continui sense fi.