Això fa que en els moments on la nostra supervivéncia depengui d’algun propósit relacionat inconscientment amb instàncies d’un patró ens surti el desig de complir amb el rol del patró volguent reafirmar la emoció que en cert moment ens va aparèixer mitjançant una hipotética estabilitat mental on s’estabilitza les emocions per establir un sentiment (justificació de les emocions).
Els instints primàris (patrons que més fácilment s’ens generen) són portats per la conjugació d’instàncies molt repetides (estables) i s’ens generen al no tenir propósits viables racionalment per motiu X (nervis, no saber en que pensar, por, etc). Normalment s’ignoren per que interfereixen amb altres propósits viables però arriscats (indecisió - imprevisible veure en totes les variables) d’utilitat. El fet que diferència un vici d’una acció normal és que el vici no té utilitat práctica, només sentiment(justificació) i no propósits a llarg termini (tancat en un sentiment del passat inútil pel futur).
___________________________________________________________________________
VIA INOCÈNCIA (Irracionalitat, impotència i conformisme ---> constant
adaptació-imprevisible)
copia justificació conjuació Carácter
Emoció ----------> Sensació ------------> Complexes -------------> Sentiment
prejudicis d’informació Carácter
(preceptes)
VIA CONEIXENÇA (Racionalitat, impotència però capacitat mitjançant estratégies [inconformisme] ---> Anhel d’estabilitat per mitjà del propósit) ---> Interès de repetir instàncies
i generar emocions per
mitjà dels propósits (vicis constants)
Esquema sobre l’actuació ‘’respecte algo’’