La penombra com a ritu
depenent del moment innocu
del preferidor d'insitus
camps d'imants mutus.
Que pensar i dir
si no el per venir
de lletres divines
de deesses amb angines.
Tindria que ser feliç
però el jo es innocu
com l'inútil captant
de fragàncies d'unicitat
amb accions in-fragants.
Groc destellant
deixar-me tu en blanc
per ser uniforme
en l'estil cuneïforme
del teu massiu pla.
Existeix la perfecció
no en se d'això en sí
però l'únic bo que se
es amb la germanor.